Estem a punt d’encetar el decembre i, per tant, s’acosta Nadal. “S’acosta Nadal”, per cert, és el mateix que li dius a la teva nòvia després d’haver fet moltes vegades el missioner. Però això ja és un altre tema.
I què és típic de Nadal? Exacte. Els poemes que t’obliguen a recitar de petit. És per això que em proposo fer un seguit de poemes de Nadal. Avui el primer.
Josep i Maria s’estimaven,
però el problema era que no follaven,
…
“Ah Sergi”, direu alguns. “Això són trampes. Fer rimes amb el pretèrit imperfet de verbs de la primera conjugació també ho sé fer jo i els músics barats”. “Teniu raó”, respondré jo una mica apenat després d’haver-vos volgut vendre una cosa mal feta. “Doncs ara ho faré en present”, diré tot afegint de coletilla un “imbècils” amb certa mala llet.
Josep i Maria s’estimen
però ell encara no li ha trencat l’himen.
Sempre està ocupat amb les fustes
i ella es tant lletja que quan la veus “t’asustes”.
Ha hagut de venir un àngel per deixar-la prenyada
perquè quan Josep la veu li ve una arcada.
D’aquesta relació tant estranya
potser en neix una aranya.
Però, finalment, naixerà el nen Jesús
ai! perdoneu que em ve un estornut: “atxús”.
_____________________________
Fins aquí el primer poema
i això que diré ara no rima una merda
però si voleu podeu deixar algun comentari
que no sé si us ho he dit però és gratis.